
Per acabar el post, no puc estar-me de reproduir les primeres línies d'este meravellós diari, model de prosa, que ens permetrà en unes setmanes inaugurar la primera aproximació a l'escriptura del jo.La primera obligació d'un escriptor és observar, relatar, manifestar l'època
en què es troba. Josep PlaPer a saber més de Pla: http://www.lletres.net/pla o http://fundaciojoseppla.cat/
8 de maig de 1918.- Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la Universitat. D'ençà d'aquest fet, el meu germà i jo vivim a casa, a Palafrugell, amb la família. Som dos estudiants desvagats. El meu germà, que és un gran afeccionat a jugar a futbol -malgrat haver-s'hi ja trencat un braç i una cama-, el veig purament a les hores de repàs. Ell fa la seva vida. Jo vaig tirant. No enyoro pas Barcelona i menys la Universitat. La vida de poble, amb els amics que hi tinc, m'agrada.
A l'hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid. La meva mare em diu:
-Ja saps que avui fas vint-i-un anys?