Una xica amb coratge
La
Laia sempre havia sigut una xiqueta a qui agradaven molt els
esports. Quan era xicoteta anava a tot el que podia, natació, ballet, rugby... Però el que més li agradava era el futbol. Al
principi li va costar molt que la deixaren jugar ja que és xica,
però finalment ho va aconseguir. Als huit anys va entrar a l'equip
de la seua escola i va entrenar i entrenar fins arribar a ser la millor. Tot
anava perfectament fins un dia d'estiu. La Laia va tornar a casa
després del seu entrenament diari i va trobar els seus pares
discutint. Finalment la seua mare va parlar amb ella i li va dir que
el pare i ella no volien estar junts i que Laia hauria
d'anar-se'n a viure a València.
Mesos
després...
No
van passar ni dues setmanes quan la Laia va decidir fer una prova per
a l'equip de futbol. Evidentment, tal com ella esperava els xics de
l'equip es van riure de la Laia per ser xica i voler jugar a futbol.
No obstant això, la Laia volia jugar-hi, aconseguir el seu propòsit, així és que va decidir que faria la prova de qualsevol forma. Va agafar la
roba del seu germà i es va vestir com un xic. Quan els jugadors de
l'equip van veure com jugava la Laia la van acceptar de seguida. Va
ser en aquell moment quan la xiqueta es va traure la roba i va
demostrar que sigues xic o xica pots fer qualsevol cosa que et
proposes, a soles necessites coratge.
Lucía L.
El
partit de futbol
Una
vesprada, una xiqueta de quinze anys va decidir anar a jugar a futbol
al parc que tenia a pocs minuts de la seua casa. Es va posar la roba
per a jugar, una samarreta curta del seu equip de futbol, pantalons a
joc i unes Nike de color blau, i va marxar. Quan hi va arribar,
tots els xics que estaven en el partit es van girar a mirar-la i
desprès a riure pel fet que una xica volguera jugar amb ells, però
la
van
acceptar i va entrar a jugar. Va agafar la pilota, va regatejar a
tots i va fer un dels millors gols que mai havia presenciat ningú.
Vicente M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada